Totes les persones experimenten frustració al llarg de la seva vida: o bé perquè no aconsegueixen la nota que volien a un examen, perquè una parella els rebutja o perquè no es poden comprar el cotxe que desitgen.

Els infants, ja de ben petits, es troben amb frustracions, és a dir, amb la impossibilitat de satisfer una necessitat o un desig. En aquesta etapa, els nens i nenes acostumen a pensar que el món gira al seu voltant, que ho mereixen tot i que aconsegueixen el que volen al moment que ho demanen. És aleshores quan cal començar a ensenyar-los a tolerar la frustració.

Intentar complaure sempre als nostres fills/es i evitar que se sentin frustrats davant de qualsevol situació no afavorirà el seu desenvolupament integral com a persona. Així doncs, què podem fer per ajudar als infants a tolerar la frustració?

En primer lloc, és convenient que els pares i mares donem exemple. La nostra actitud a l’hora d’afrontar situacions adverses és el millor exemple per a que els fills aprenguin a solucionar problemes, ja que ells imiten el nostre comportament de forma innata. Cal intentar, doncs, mantenir la calma quan se’ns presenti alguna adversitat i reflexionar sobre alternatives de solució davant del problema.

D’altra banda, procurem no cedir davant de les rebequeries. Molt sovint les frustracions dels fills deriven en enrabiades per tal d’aconseguir allò que volen. Les persones adultes hem de mantenir la serenitat en aquests moments encara que resulti complicat, ja que si els donem allò que volem reforçarem la seva ràbia. Cal ignorar les seves crides d’atenció, continuant amb la tasca que estàvem realitzant en aquell moment i deixar-li clar al nen o nena que no li farem cas fins que no pari de cridar o plorar. Una tècnica útil és el temps fora: allunyar a l’infant temporalment i dur-lo a un espai on no hi hagi jocs ni companyia.

Establir límits i normes també permetrà educar als fills/es per a la vida adulta. Podem consensuar les normes i explicar-los el motiu de cada una, escriure-les i/o dibuixar-les en un cartell i deixar clares les conseqüències de l’incompliment de cada regla. En contraposició, és important valorar els esforços dels infants en les tasques diàries, accentuant el que fan bé i rebutjant els seus errors i equivocacions, o en tot cas convertint cada error en un aprenentatge.

La frustració forma part de la vida, així que aprendre a tolerar-la el més aviat possible facilitarà que els infants s’enfrontin amb èxit a les experiències vitals.