L'adolescència és una etapa crucial en el desenvolupament de les persones i és, per a qualsevol, una època de constants canvis bio-psico-socials. La consciència, el llenguatge, el pensament, l'afectivitat, el judici i altres capacitats cognitives i emocionals estan en ple desenvolupament. Tots els canvis fisiològics, emocionals, escolars i familiars es viuen com una experiència nova, important, significativa i, de vegades, fins i tot traumàtica. Aquesta etapa vital és, per si mateixa, una època de transició.

Tots aquests canvis poden fer que per als pares sigui un període desafiant. Entendre què esperar en aquesta fase vital així com conèixer com afrontar-la de la manera més efectiva possible pot ajudar-nos a portar-la millor i a establir millors vincles amb els nostres fills.

Els canvis dels adolescents són múltiples, però a continuació es resumeixen de manera general:

1. Canvis Físics

Aquests potser són els més visibles durant la transició.

Ens trobem amb un creixement accelerat en alçada i pes.

• Apareixen les característiques sexuals secundàries com el creixement del pèl corporal, el canvi de la veu... En moltes ocasions els adolescents transiten per aquests canvis sense acompanyament. És important parlar obertament sobre aquests canvis i promoure una satisfacció amb l’autoimatge.

2. Canvis Emocionals

Aquests són bastant coneguts, especialment la inestabilitat emocional.

• En aquesta etapa vital passem per molts canvis d'humor intensos degut a les fluctuacions de les nostres hormones. És important entendre que és una cosa normal del desenvolupament i acostar-nos-hi amb comprensió en aquests moments.

• En aquesta etapa experimentem amb els rols, actituds i estils de vida per descobrir què encaixa amb nosaltres i veure qui som. El paper dels cuidadors aquí és important per acompanyar l'exploració mentre es mantenen uns límits clars.

• Els adolescents comencen a buscar més independència, cosa que pot generar conflictes. Cal trobar un equilibri entre permetre l'autonomia i proporcionar la guia necessària.

3. Canvis Socials: En aquesta etapa vital es deixa enrere la identificació total amb els pares per caure en la influència dels iguals.

• Ens focalitzem en les amistats com a punt de suport social. És important que els cuidadors coneguin les amistats dels seus fills i els acompanyin a generar relacions positives.

• També existeix pressió social per encaixar en el que s'espera d'ells socialment, especialment en el grup d’iguals. En aquest punt serà fonamental potenciar una bona autoestima per poder gestionar la pressió negativa.

4. Canvis Cognitius i d'interessos: La maduració a nivell cerebral també genera canvis en la manera de pensar i de comprendre la realitat.

• Es desenvolupa el pensament propi, comencen a ser més conscients de la seva manera de pensar.

• Poc a poc s'enfronten a decisions més complexes, cosa que en algunes circumstàncies pot resultar-los difícil.

• Hi ha una exploració de nous interessos tant cognitius, d'oci com sexuals. S'allunyen d'aquelles activitats que feien a la infància.

• També comença a desenvolupar-se l'interès professional i els sorgeixen moltes dubtes sobre el seu futur.

• En aquesta etapa també comencen a crear les seves pròpies creences i valors i, això implica que poden qüestionar o no estar d'acord amb aquells amb els quals van créixer. Aquest procés és part normal de la formació de la identitat.

Quines estratègies generals em poden ajudar a acompanyar l’adolescència del meu fill/a?

• Fomentar sempre la comunicació oberta i honesta. Escoltar sense jutjar encara que allò que en diguin no ens agradi. És important crear un clima de confiança en el que puguin comptar amb nosaltres, especialment quan tenen pors, dubtes o cometen errors.

• Podem intentar fer preguntes obertes perquè comparteixin amb nosaltres les seves experiències i pensaments.

• Validar i acompanyar el nostre fill/a en tota la transició. És important reconèixer i validar els seus sentiments.

• Evitar les comparacions socials amb el nostre fill/a.

• Intentar mantenir espai de qualitat junts, per exemple realitzant algun tipus d’activitat.

• Establir límits clars i consistents. Pot resultar difícil fer-ho ja que com hem comentar en l’adolescència busquem la independència. Encara així, estem en ple desenvolupament i necessitem límits i regles per regular-nos. La flexibilitat i la negociació poden ser-nos d’ajuda en aquestes situacions.

• Fer partícip i fomentar la responsabilitat en l’adolescent.

• Promoure que realitzin activitats saludables i d’esport

• Cercar recolzament professional si apareixen símptomes emocionals complexes, com ansietat o depressió, per tal que ens orientin.

Alexandra Fernandez ( RBEC)