A ningú li agrada que el menteixin i, probablement, molt menys quan qui ho fa és el nostre fill.

S’ha estudiat que la capacitat de mentir comença a manifestar-se a partir dels 2 anys i, en contra del que moltes vegades pensem, és una bona senyal. És una senyal del desenvolupament cognitiu del nen i de l’exploració del nostre món social.

Mentir no és un acte senzill, requereix de certa habilitat cognitiva, ser conscient que els altres poden pensar diferent que ell i que poden tenir creences falses. Requereix també la participació de la memòria (recordar què és el que he dit) i sobretot, la inhibició, he de ser capaç d’evitar que se m’escapi la veritat.

Per tant, no ens hem d’alarmar quan el nostre fill comença a utilitzar la mentida: és signe d’un bon desenvolupament i socialització i no els converteix en nens problemàtics

Què és el que porta al nostre fill a mentir?

Podem trobar diverses raons per les quals un nen ens menteixi:

• Quan son molt petits, per practicar l’habilitat, posar-la a provar i veure què succeeix. També pot passar que encara els costi distingir la realitat de la fantasia, fet que fa que incorporin la mentida en el seu discurs.

• Quan temen un càstig o se senten amenaçats.

• Quan tenen por que els rebutgem.

• Quan se senten sense sortida.

• Quan s’espera molt d’ells, poden arribar a mentir per complir les expectatives dels pares.

• A vegades, simplement, perquè pensen que d’aquesta manera serà més senzill.

• Per millorar la seva autoestima i guanyar aprovació. Explicant alguna mentida grandiosa o exagerant algunes situacions per a que els altres els valorin més positivament.

Ara bé, què podem fer per no fomentar la conducta de mentir?

• Mantenir la calma. Si ens enfadem desviarem l’atenció del problema que volem resoldre.

• No preguntar coses de les quals ja en coneixem la resposta. “Has recollit les joguines?” I saps que no ho ha fet. Millor→ “Encara no has endreçat l’habitació. L’endrecem junts?”

• Quan hi hagi un problema, fomentem el buscar solucions, no els culpables o responsables del problema.

• Intentar donar exemple i ser honestos. No mentir davant del nen. Hem de recordar que les nostres accions tenen més poder que les instruccions o indicacions que els poguem donar. Si ens fan preguntes difícils o incòmodes de respondre, he d’evitar mentir i, per exemple, respondre amb un “no ho sé”.

• Ensenyar que dels errors en podem aprendre, no cal avergonyir-se dels fracassos ni ocultar-los.

• Explicar que no els rebutjarem i els estimarem, facin el que facin.

• Fer-los saber que coneixem la veritat i que no es correspon amb allò que ens estan explicant. “Jo crec que això ha passat d’una forma diferent del que m’estàs explicant.”

• Agraeix els moments en els que et digui la veritat: sobre tot en moments en els que no els és fàcil i han de fer front a les conseqüències del que ha passat.

• Respectar la seva intimitat, a vegades no voldran compartir tot el que els passa i, forçant-los fomentem que utilitzin la mentida per no haver de compartir la informació.

• No el jutgis ni avergonyeixis. Quan ens sentim jutjats, tendim a ocultar informació o mentir per evitar les crítiques.

• Evitem les etiquetes: una cosa és que el nostre fill ens digui mentides i l’altra, que l’etiquetem com a “mentider”.

• Algunes mentides, sobretot quan son més petits, ens poden semblar divertides. És important que intentem no riure, quan ho fem, estem transmeten el missatge que mentir està bé, estem aprovant i fomentant aquesta conducta.

I si el meu fill menteix constantment? Quan es considera que mentir és un problema?

Tots els nens i nenes menteixen. Ens hem de fixar en la freqüència i en les raons per mentir. Si el nostre fill menteix constantment, sense que hi hagi una raó aparent és important que utilitzem les estratègies que hem anat mencionant. Si tot i així, la conducta és manté i no aconseguim reduir-la, sempre podem demanar ajuda a un professional.

Autora: Laura Villegas ( RBEC)