El porteig és un sistema de transport que assegura un contacte constant entre el nadó i l’adult o portador, i que es realitza amb l’ajuda de mocadors, fulars o motxilla de porteig. El seu ús és freqüent, però en nombroses ocasions es realitza de manera inadequada per manca d’informació.

El porteig té grans beneficis per al portador i per al nadó, no té límit d’edat o pes i en rares ocasions es desaconsella. Per poder aportar tots el seus beneficis, s’ha de realitzar un porteig ergonòmic assegurant una posició adequada i segura, que respecti la fisiologia i fisonomia del nadó i l’adult, evitant el risc de mort sobtada i sense interferir en el desenvolupament del nadó.

Per realitzar un porteig ergonòmic i segur s’han de tenir en compte les següents recomanacions:

- Col·locar al nadó en forma vertical en posició de “granota” o “M” sobre el tòrax de l’adult, quedant els genolls flexionats i els malucs amb 100º de flexió i 45º d’abducció. Aquesta posició permet el desenvolupament òptim del maluc, si no es realitza correctament es pot afavorir la displàsia de maluc*

- Posar l’esquena formant una C, respectant així la forma cifòtica de l’esquena del nadó. Aquesta posició s’aconsegueix sempre posant al nadó de cara a l’adult, mai d’esquenes. També serveix per protegir la zona cervical, i juntament amb la posició correcta del maluc, s’aconsegueix que el cos del nadó no tingui cap tipus de tensió.

- Bascular el maluc del nadó cap a endavant, amb el perineu parcialment recolzat en l’adult.

- Col·locar el cap del nadó mirant a un costat, sense res que cobreixi la cara i vigilant que la seva barbeta no toqui el seu pit, d’aquesta manera la via àrea estarà oberta i sense risc d’asfíxia. S’ha anar controlant que la seva respiració sigui rítmica.

- Les cervicals sempre han d’estar aguantades si es menor de 4 mesos o està dormint.

- Garantir la correcta subjecció del nadó posant-lo per sota de la barbeta del portador, i que aquest arribi a donar-li un petó al cap (l’altura del petó). A més el sistema de porteig ha d’estar suficientment tensat perquè quan el portador s’ajupi el cos del nadó es separi més d’un dit, així s’evitarà el risc de caigudes.

- Fer servir sempre sistemes de portanadons adients pel pes i edat del nadó. També és important que sigui còmode pel portador i fàcil d’utilitzar.

- Evitar fer servir el portanadons en activitats que comportin risc de caigudes (bicicleta, patinar, zones lliscants…), cuinant (per risc de cremades), ni en un vehicle de transport.

*Displàsia de maluc es un terme general per referir-se a la inestabilitat, dislocació o superficialitat de la cavitat del maluc infantil. És més probable que la inestabilitat i la luxació del maluc apareguin durant la infància, mentre que una cavitat estable poc profunda es descobreixi amb major freqüència a l’adolescència o a l’edat adulta.