El dol és un procés emocional inevitable que forma part de la vida. Tothom en algun moment hem fet front a la pèrdua d’un ésser estimat, com un familiar, una mascota. El procés de dol per a infants i adults pot ser diferent. La forma en què experimenten el dol dependrà de la seva edat, maduresa emocional i el seu entorn, però el suport adequat és fonamental perquè puguin gestionar la pèrdua de forma saludable.
Els infants menors de sis anys no tenen la capacitat de comprendre el concepte de mort com ho fan els adults. No entenen el fet que sigui irreversible. El dol es manifesta en moltes ocasions a través de regressions (fer pipí al llit de nou, xumar el dit o tenir por a la foscor), també en canvis en el comportament com irritabilitat, tristor. Poden cercar més contacte físic amb els adults que l’envolten.
Els infants més grans entre sis i dotze ja poden comprendre que la mort és definitiva, però poden sentir confusió i incomprensió davant la pèrdua. Fer preguntes sobre la mort i intentar entendre els detalls de la situació. També poden sentir la por de perdre a altres persones properes i en alguns casos manifestar la seva tristor a través de canvis en el rendiment escolar o un comportament més disruptiu.
En l’etapa de l’adolescència, un dol es pot viure molt intensament. Ja entenen la mort de la mateixa forma que els adults, però la seva capacitat per gestionar el que senten pot ser limitada.
Serà rellevant tenir en compte els següents conceptes:
- Ser obert i honest: és crucial mantenir una comunicació oberta i sincera. Parlar del tema amb sensibilitat i empatia, adaptant el llenguatge a l’edat de la persona, però de forma clara. En menors de sis anys serà important utilitzar expressions senzilles com «la persona ha mort i no tornarà, però sempre la recordarem». En infants més grans i adolescents es poden abordar les preguntes que tinguin, respecte a la seva capacitat d’entendre i gestionar la situació.
- Validació emocional: és rellevant que els infants i adolescents entenguin que qualsevol emoció que senten és vàlida. Validar els sentiments significa reconèixer-los i permetre que puguin expressar-se de forma lliure sense ser jutjat. Cal remarcar que no és culpa seva i que els accidents o morts, més enllà de cuidar-se i prevenir, no és quelcom que podem controlar. Permetre que plorin i expressin.
- Fer front a la mort gradualment. Sobretot els més petits necessiten temps per assimilar el que està passant. És fonamental no pressionar-los a recuperar-se ràpidament.
- Fomentar l’expressió de sentiments i evitar temes tabús: cadascú expressa el dolor de formes diferents, alguns poden voler parlar de la pèrdua, altres manifestar-ho amb l’art, música o escriptura. Una bona opció és crear una caixa de records amb fotos i objectes de la persona estimada, escriure una carta o dibuixar el que senten pot ser útil per ajudar-los a gestionar les seves emocions.
-Mantenir rutines i estabilitat: mantenir una rutina diària i sensació de normalitat pot ser reconfortant, transmeten seguretat en un moment de la seva vida de confusió i desorientació.
- Permetre si volen participar en els rituals funeraris: aquests actes poden ajudar els nens a donar sentir a la mort i crear una sensació de tancament. Naturalment, respectar si no volen participar.
- Buscar suport professional si és necessari: si detectem que l’infant o adolescent està experimentant dolor que no pot gestionar o s’està allargant en el temps sense millora és important considerar la cerca d’ajuda professional. Un psicòleg infantil pot ajudar els nens i nenes a processar les seves emocions i ajudar-los a afrontar millor la pèrdua.
Fer front a una situació de dol, com perdre a un ésser estimat és una experiència emocionalment complexa tant pels infants, adolescents com pels adults. Considerem que la clau per ajudar-los serà crear un entorn comprensiu, segur i afectuós.